Les tarifes planes són fàcils de vendre però difícils de justificar quan l’ús real varia molt entre clients. Per això a Neobora optem per un model de preus basat en un multiplicador sobre l’ús.
El problema de les tarifes planes
Amb una tarifa plana, el client que processa poc subvenciona el que processa molt, o al revés: el que necessita pics de processat es queda curt de capacitat contractada. Cap de les dos situacions és sana a llarg termini. I en un sector on un mateix client pot passar d’un projecte de 20 GB a un de 2 TB d’un mes a un altre, fixar un preu únic per endavant obliga a endevinar, no a calcular.
Alternatives que descartem
Abans de decidir-nos pel multiplicador, avaluàrem dos models habituals en programari geoespacial. El primer, preu per seient d’usuari, no té relació amb el volum de dada processada: un sol operador pot llançar un projecte de 5 GB o de 5 TB pagant exactament el mateix. El segon, un sistema de crèdits prepagats, trasllada al client la càrrega d’estimar el seu consum amb mesos d’antelació — i penalitza tant quedar-se curt com comprar de més.
Cap dels dos resolia el problema de fons: que el cost per al client i el cost real de processar la seua dada no havien de coincidir necessàriament.
Com funciona el multiplicador
El client paga en proporció directa al volum de dades processades, amb un multiplicador fix i conegut per endavant. No hi ha trams ocults ni sorpreses a fi de mes: el cost escala exactament com escala l’ús. El multiplicador s’aplica sobre el volum de dada classificada (GB de núvol de punts, ràster o vectorial), no sobre usuaris, projectes oberts ni temps de connexió a la plataforma.
Un preu que el client pot calcular ell mateix és més convincent que qualsevol argument comercial.
Quant ús contractes, i durant quant de temps
El multiplicador no es compra solt: es contracta dins d’un pla, i ahí apareix el segon principi del model. Com major és la quantitat d’ús contractada, més barata ix cada unitat. Lite inclou un multiplicador ×1; Prime costa l’equivalent a tres Lite però dona ×5 d’ús; i Business, l’equivalent a set, dona ×15. Dit d’una altra manera: en pujar de pla no sols hi cap més treball, sinó que cada gigabyte processat costa menys que en el pla anterior.
A això s’hi suma el termini. Un compromís de permanència d’un any s’abona a un preu menor que la contractació mes a mes —al voltant d’un 17 % per davall—, perquè ens permet planificar la capacitat de procés amb antelació. Qui preferisca no comprometre’s pot contractar mensualment i canviar o cancel·lar quan vullga, pagant una mica més per eixa flexibilitat.
I comprometre’s un any no significa quedar-se tancat en un pla xicotet. Si a mitjan contracte l’ús es queda curt, s’amplia al pla superior en qualsevol moment i es descompta el que quede pendent de consumir del pla anterior: no es perd l’ús ja pagat i no hi ha penalització per créixer. El compromís és de permanència, no de mida.
Un exemple amb números reals
Perquè la fórmula deixe de ser abstracta, així es veu aplicada a tres mides de projecte habituals:
En els tres casos, el client aplica el mateix multiplicador publicat al seu propi volum de dada abans de demanar pressupost — la factura final no depén de quin comercial li haja tocat el compte.
Transparència com a argument comercial
Quan el client pot estimar la seua factura abans de firmar, la conversa comercial canvia: deixa de girar sobre descomptes i passa a girar sobre volum i planificació real de projectes. Els equips de compres d’administracions públiques i grans empreses, en particular, valoren molt poder justificar internament un cost calculat amb una fórmula pública enfront d’un pressupost tancat sense desglossament.
Què passa amb els pics de treball
L’objecció més habitual al model per ús és la falta de previsibilitat davant d’un pic puntual (una campanya de vol gran, un projecte urgent). A la pràctica ho resolem pel costat contrari: com que el multiplicador és fix i lineal, un pic de volum no dispara cap cost marginal ocult — el client paga proporcionalment més eixe mes, i proporcionalment menys el mes següent si el volum baixa. I si el pic deixa de ser puntual i es torna la nova normalitat, ampliar el pla és immediat i l’ús pendent de l’anterior es descompta.
Conclusió
El multiplicador d’ús no és només una decisió de pricing: és una forma d’alinear el que el client paga amb el que realment consumix, i de convertir eixa transparència en un argument de venda per si mateix.
Preparat per a començar? Crea el teu compte gratuït en menys d’un minut, sense targeta i sense compromís.
