La paraula "gratis" en el programari quasi sempre significa el mateix: una versió retallada, amb marques d'aigua, un límit de tres arxius i un botó d'"Actualitzar ara" en cada cantó. Un aparador, no una ferramenta. Per això molta gent ni es molesta a registrar-se. El compte gratuït de Neobora no funciona així, i val la pena entendre per què — perquè amb ell es pot fer prou més del que el sector t'ha acostumat a esperar.
La idea equivocada sobre el pla gratuït
En geoespacial, "gratis" ha sigut històricament sinònim de visor de demostració: pots mirar unes dades d'exemple, però no portar les teues ni publicar res real. El compte gratuït de Neobora invertix eixa lògica. No és una demo amb data de caducitat: és un compte de treball, pensat perquè faces coses útils des del minut u i sense posar una targeta.
La diferència està en on posem el límit. En compte de retallar-te funcions, el pla gratuït et dóna accés a la part de publicació i col·laboració de la plataforma; el que es mesura i es paga és l'ús intensiu de la nostra infraestructura —l'emmagatzematge en el nostre núvol, el càlcul i el processament amb IA—, no el fet d'usar el producte.
Geovisors il·limitats sense pujar les teues dades
La funció estrela del pla gratuït és esta: pots crear geovisors il·limitats connectant les teues dades mitjançant estàndards OGC, sense necessitat de pujar la informació al nostre núvol. És a dir, les teues dades continuen vivint on ja estan —en el teu servidor, en la teua IDE, en el geoservei de la teua organització— i Neobora les consumix en directe per a muntar el visor.
Açò té dues conseqüències grans. La primera és de cost: com no ocupes el nostre emmagatzematge, no consumixes el recurs que es paga, i per això estos geovisors són gratuïts i sense límit de nombre. La segona és de governança de la dada: per a moltes administracions i enginyeries, la dada no pot eixir de la seua infraestructura per política interna o normativa. Connectant per OGC, publiquen un visor modern sense moure un sol fitxer de lloc.
Connectar per OGC, explicat sense argot
OGC (Open Geospatial Consortium) és l'organisme que definix els estàndards amb què els sistemes geoespacials es parlen entre si. En la pràctica, significa que si la teua organització ja publica les seues capes per servicis com WMS, WMTS o WFS —cosa habitual en qualsevol IDE municipal o autonòmica—, eixes capes es poden endollar a Neobora escrivint poc més que una URL.
No cal migrar res, ni convertir formats, ni duplicar la informació. Tu ja tens l'aixeta oberta; el compte gratuït et deixa connectar una mànega i construir amb eixe cabal un visor navegable, amb llegenda, cercador i ferramentes de consulta, que pots compartir amb qui vulgues.
El pla gratuït no és una versió reduïda de Neobora: és Neobora publicant i col·laborant sobre dades que ni tan sols has de pujar.
Col·laboració: visors i usuaris gratis, sense límit
El segon gran malentés amb els plans gratuïts és el dels "seients": pagar per cada persona que entra a mirar. En Neobora, els usuaris i els geovisors de només consulta són gratuïts i il·limitats. Pots donar accés a tot el teu departament, a altres servicis municipals o a un client perquè visualitzen les dades sense que això incremente la factura.
Açò canvia la forma de treballar en equip. En compte d'exportar captures o PDF perquè la gent "veja com va", compartixes un enllaç viu al geovisor. Qui l'obri veu sempre l'última versió, amb les ferramentes de consulta a mà, sense instal·lar res i sense gastar un seient de pagament.
Accés complet quan et comparteixen un projecte
Hi ha un detall que sorprén quasi tothom: amb un compte gratuït pots usar totes les funcionalitats de la plataforma si un usuari de pagament et compartix un projecte amb els permisos adequats. No necessites la teua pròpia subscripció per a treballar dins del projecte d'una altra persona.
Açò encaixa de manera natural amb com treballa el sector. Una enginyeria amb pla de pagament pot convidar la seua subcontracta a editar i fer control de qualitat sobre el mateix projecte en el núvol; un ajuntament pot donar d'alta Protecció Civil o una brigada de manteniment; i tots ells operen amb les ferramentes completes sense cost addicional, perquè el projecte —i l'ús que consumix— corre a càrrec de qui el va obrir.
Quan té sentit passar a un pla de pagament
Ser honestos amb el límit és part de l'argument. El pla gratuït cobrix de sobra la publicació i la col·laboració; on acaba és en l'ús intensiu de la nostra infraestructura. Necessitaràs un pla de pagament quan vulgues pujar les teues pròpies dades al núvol de Neobora, processar-les amb la nostra IA —per exemple, classificar un núvol de punts LiDAR—, executar geoprocessos pesats o ser tu el titular del projecte que altres usen gratis.
Dit d'una altra manera: mentre connectes dades que ja tens publicades i col·labores sobre elles, el pla gratuït et val. En quant vulgues que Neobora faça la faena pesada d'emmagatzemar i processar, passes a pagament per ús —i ací només pagues pel que realment consumixes, sense llicències per seient.
Com començar (en un minut, sense targeta)
Donar-se d'alta porta literalment un minut: tries la teua regió, et registres i confirmes el correu. A partir d'ací ja pots crear el teu primer geovisor connectant una capa per OGC, o demanar a un company amb pla de pagament que et compartisca un projecte per a experimentar amb totes les funcions. Sense targeta i sense compromís: la millor manera de comprovar si Neobora encaixa amb tu és, senzillament, usar-la.
Preparat per a començar? Crea el teu compte gratuït en menys d’un minut, sense targeta i sense compromís.
