La paraula "gratis" en el programari gairebé sempre significa el mateix: una versió retallada, amb marques d'aigua, un límit de tres arxius i un botó d'"Actualitzar ara" a cada racó. Un aparador, no una eina. Per això molta gent ni es molesta a registrar-se. El compte gratuït de Neobora no funciona així, i val la pena entendre per què — perquè amb ell es pot fer força més del que el sector t'ha acostumat a esperar.
La idea equivocada sobre el pla gratuït
En geoespacial, "gratis" ha estat històricament sinònim de visor de demostració: pots mirar unes dades d'exemple, però no portar les teves ni publicar res real. El compte gratuït de Neobora inverteix aquesta lògica. No és una demo amb data de caducitat: és un compte de treball, pensat perquè facis coses útils des del minut u i sense posar una targeta.
La diferència està en on posem el límit. En lloc de retallar-te funcions, el pla gratuït et dóna accés a la part de publicació i col·laboració de la plataforma; el que es mesura i es paga és l'ús intensiu de la nostra infraestructura —l'emmagatzematge al nostre núvol, el càlcul i el processament amb IA—, no el fet d'usar el producte.
Geovisors il·limitats sense pujar les teves dades
La funció estrella del pla gratuït és aquesta: pots crear geovisors il·limitats connectant les teves dades mitjançant estàndards OGC, sense necessitat de pujar la informació al nostre núvol. És a dir, les teves dades continuen vivint on ja són —al teu servidor, a la teva IDE, al geoservei de la teva organització— i Neobora les consumeix en directe per muntar el visor.
Això té dues conseqüències grans. La primera és de cost: com que no ocupes el nostre emmagatzematge, no consumeixes el recurs que es paga, i per això aquests geovisors són gratuïts i sense límit de nombre. La segona és de governança de la dada: per a moltes administracions i enginyeries, la dada no pot sortir de la seva infraestructura per política interna o normativa. Connectant per OGC, publiquen un visor modern sense moure un sol fitxer de lloc.
Connectar per OGC, explicat sense argot
OGC (Open Geospatial Consortium) és l'organisme que defineix els estàndards amb què els sistemes geoespacials es parlen entre si. A la pràctica, significa que si la teva organització ja publica les seves capes per serveis com WMS, WMTS o WFS —cosa habitual en qualsevol IDE municipal o autonòmica—, aquestes capes es poden endollar a Neobora escrivint poc més que una URL.
No cal migrar res, ni convertir formats, ni duplicar la informació. Tu ja tens l'aixeta oberta; el compte gratuït et deixa connectar una mànega i construir amb aquest cabal un visor navegable, amb llegenda, cercador i eines de consulta, que pots compartir amb qui vulguis.
El pla gratuït no és una versió reduïda de Neobora: és Neobora publicant i col·laborant sobre dades que ni tan sols has de pujar.
Col·laboració: visors i usuaris gratis, sense límit
El segon gran malentès amb els plans gratuïts és el dels "seients": pagar per cada persona que entra a mirar. A Neobora, els usuaris i els geovisors de només consulta són gratuïts i il·limitats. Pots donar accés a tot el teu departament, a altres serveis municipals o a un client perquè visualitzin les dades sense que això incrementi la factura.
Això canvia la forma de treballar en equip. En lloc d'exportar captures o PDF perquè la gent "vegi com va", comparteixes un enllaç viu al geovisor. Qui l'obre veu sempre l'última versió, amb les eines de consulta a mà, sense instal·lar res i sense gastar un seient de pagament.
Accés complet quan et comparteixen un projecte
Hi ha un detall que sorprèn gairebé tothom: amb un compte gratuït pots usar totes les funcionalitats de la plataforma si un usuari de pagament et comparteix un projecte amb els permisos adequats. No necessites la teva pròpia subscripció per treballar dins del projecte d'una altra persona.
Això encaixa de manera natural amb com treballa el sector. Una enginyeria amb pla de pagament pot convidar la seva subcontracta a editar i fer control de qualitat sobre el mateix projecte al núvol; un ajuntament pot donar d'alta Protecció Civil o una brigada de manteniment; i tots ells operen amb les eines completes sense cost addicional, perquè el projecte —i l'ús que consumeix— corre a càrrec de qui el va obrir.
Quan té sentit passar a un pla de pagament
Ser honestos amb el límit és part de l'argument. El pla gratuït cobreix de sobres la publicació i la col·laboració; on acaba és en l'ús intensiu de la nostra infraestructura. Necessitaràs un pla de pagament quan vulguis pujar les teves pròpies dades al núvol de Neobora, processar-les amb la nostra IA —per exemple, classificar un núvol de punts LiDAR—, executar geoprocessos pesats o ser tu el titular del projecte que altres usen gratis.
Dit d'una altra manera: mentre connectis dades que ja tens publicades i col·laboris sobre elles, el pla gratuït et serveix. Tan bon punt vulguis que Neobora faci la feina pesada d'emmagatzemar i processar, passes a pagament per ús —i aquí només pagues pel que realment consumeixes, sense llicències per seient.
Com començar (en un minut, sense targeta)
Donar-se d'alta triga literalment un minut: tries la teva regió, et registres i confirmes el correu. A partir d'aquí ja pots crear el teu primer geovisor connectant una capa per OGC, o demanar a un company amb pla de pagament que et comparteixi un projecte per experimentar amb totes les funcions. Sense targeta i sense compromís: la millor manera de comprovar si Neobora encaixa amb tu és, senzillament, usar-la.
A punt per començar? Crea el teu compte gratuït en menys d’un minut, sense targeta i sense compromís.
