Un projecte d’inspecció de línies elèctriques genera fàcilment 2 TB de dades LiDAR en un sol vol. La pregunta que quasi cap client es fa fins que li urgix és: quant de temps passa des d’eixe vol fins a tindre un geoportal operatiu amb la informació classificada i publicada?
El projecte
El cas concret que usem ací com a referència és un corredor de 64 km de línia d’alta tensió, amb 172 torres, volat en dos jornades consecutives per la distribuïdora elèctrica encarregada del manteniment. El vol va generar 2.1 TB de dades LiDAR en brut, amb una densitat mitjana de 85 punts per metre quadrat sobre el corredor.
Del costat de Neobora, el projecte el va portar un únic operador de control de qualitat, recolzat pel processat automàtic en el núvol — sense necessitat de muntar un equip dedicat de fotointerpretació per a un projecte d’esta mida.
Que un sol operador puga amb un corredor així no és una gesta individual: és el que permet tindre gestió de projecte, processat amb IA, control de qualitat i publicació en una única plataforma. Neobora encadena les cinc fases sense saltar d'una ferramenta a una altra, i ahí és on es guanya el temps.
Recepció i validació del vol
El primer pas és ingerir el núvol de punts brut i validar cobertura, densitat i qualitat de georeferenciació abans de llançar qualsevol processat. Detectar ací un problema de vol estalvia hores de reprocessat més avant.
Processat automàtic del núvol
Amb les dades validades, la classificació automàtica separa sòl, vegetació, torres i conductors a l’escala de milions de punts per minut. En este projecte concret, els 2 TB de vol es van processar en paral·lel repartint la càrrega entre diversos nodes.
El coll d’ampolla ja no és el processat. És quant tarda l’equip a revisar el dubtós.
Control de qualitat
L’operador revisa únicament les zones que el model marca amb baixa confiança — vans amb vegetació densa, encreuaments de línies, trams amb poca densitat de punts. La resta del corredor flueix directe a publicació sense intervenció manual.
Publicació en el geoportal
Una vegada validat, el dato classificat es publica en un geoportal en un sol pas, amb capes, llegenda i ferramentes de mesurament preparades per al client final. No hi ha exportacions ni importacions manuals entre sistemes: en Neobora la publicació és part del mateix flux, i el geoportal parla estàndards OGC, així que el dato és interoperable amb el que ja use el client.
Cronologia de les 48 hores
Posat en una línia de temps, el projecte es va repartir així des que el dron va aterrar després de l’últim vol fins que el client va tindre accés al geoportal:
Lliçons apreses
Dos coses d’este projecte es repetixen en quasi tots els corredors de mida semblant. La primera: el coll d’ampolla mai va ser el processat brut, sinó esperar a tindre el vol complet pujat abans de poder validar cobertura — pujar en paral·lel per trams, en compte d’esperar al vol complet, va retallar diverses hores d’eixa primera fase en projectes posteriors.
Per això les transferències massives en paral·lel de Neobora no són un detall tècnic menor: pujar per trams mentres el vol continua arribant retalla directament la fase que més sol embossar l'arrancada del projecte.
La segona: el 4% de revisió manual no es va repartir de manera uniforme pel corredor, sinó que es va concentrar en dos trams concrets amb vegetació de ribera molt densa. Saber-ho per endavant — pel tipus de terreny que sobrevola cada corredor — permet anticipar on farà falta més temps d’operador abans fins i tot que arribe el vol.
Conclusió
De vol a geoportal operatiu en 48 hores no és una promesa de màrqueting: és el resultat d’automatitzar el repetitiu i concentrar l’equip humà en el percentatge de la dada que de veritat ho necessita — en este projecte, un 4% del corredor.
