Un projecte d’inspecció de línies elèctriques genera fàcilment 2 TB de dades LiDAR en un sol vol. La pregunta que gairebé cap client es fa fins que li urgeix és: quant de temps passa des d’aquell vol fins a tenir un geoportal operatiu amb la informació classificada i publicada?
El projecte
El cas concret que fem servir aquí com a referència és un corredor de 64 km de línia d’alta tensió, amb 172 torres, volat en dues jornades consecutives per la distribuïdora elèctrica encarregada del manteniment. El vol va generar 2.1 TB de dades LiDAR en brut, amb una densitat mitjana de 85 punts per metre quadrat sobre el corredor.
Del costat de Neobora, el projecte el va portar un únic operador de control de qualitat, recolzat pel processament automàtic al núvol — sense necessitat de muntar un equip dedicat de fotointerpretació per a un projecte d’aquesta mida.
Que un sol operador pugui amb un corredor així no és una gesta individual: és el que permet tenir gestió de projecte, processament amb IA, control de qualitat i publicació en una única plataforma. Neobora encadena les cinc fases sense saltar d'una eina a una altra, i és aquí on es guanya el temps.
Recepció i validació del vol
El primer pas és ingerir el núvol de punts brut i validar cobertura, densitat i qualitat de georeferenciació abans de llançar qualsevol processament. Detectar aquí un problema de vol estalvia hores de reprocessament més endavant.
Processament automàtic del núvol
Amb les dades validades, la classificació automàtica separa sòl, vegetació, torres i conductors a l’escala de milions de punts per minut. En aquest projecte concret, els 2 TB de vol es van processar en paral·lel repartint la càrrega entre diversos nodes.
El coll d’ampolla ja no és el processament. És quant triga l’equip a revisar el dubtós.
Control de qualitat
L’operador revisa únicament les zones que el model marca amb baixa confiança — trams amb vegetació densa, encreuaments de línies, trams amb poca densitat de punts. La resta del corredor flueix directe a publicació sense intervenció manual.
Publicació en el geoportal
Un cop validat, la dada classificada es publica en un geoportal en un sol pas, amb capes, llegenda i eines de mesurament a punt per al client final. No hi ha exportacions ni importacions manuals entre sistemes: a Neobora la publicació és part del mateix flux, i el geoportal parla estàndards OGC, de manera que la dada és interoperable amb allò que ja fa servir el client.
Cronologia de les 48 hores
Posat en una línia de temps, el projecte es va repartir així des que el dron va aterrar després de l’últim vol fins que el client va tenir accés al geoportal:
Lliçons apreses
Dues coses d’aquest projecte es repeteixen en gairebé tots els corredors de mida semblant. La primera: el coll d’ampolla mai va ser el processament brut, sinó esperar a tenir el vol complet pujat abans de poder validar cobertura — pujar en paral·lel per trams, en lloc d’esperar el vol complet, va retallar diverses hores d’aquesta primera fase en projectes posteriors.
Per això les transferències massives en paral·lel de Neobora no són un detall tècnic menor: pujar per trams mentre el vol encara està arribant retalla directament la fase que més sovint encalla l'arrencada del projecte.
La segona: el 4% de revisió manual no es va repartir de manera uniforme pel corredor, sinó que es va concentrar en dos trams concrets amb vegetació de ribera molt densa. Saber-ho per endavant — pel tipus de terreny que sobrevola cada corredor — permet anticipar on caldrà més temps d’operador abans fins i tot que arribi el vol.
Conclusió
De vol a geoportal operatiu en 48 hores no és una promesa de màrqueting: és el resultat d’automatitzar el repetitiu i concentrar l’equip humà en el percentatge de la dada que de veritat ho necessita — en aquest projecte, un 4% del corredor.
